Quan arriba l’estiu, el gelat es converteix en el nostre millor aliat. Un producte que, encara que sembli mentida, les primeres civilitzacions ja consumien a la seva manera. La dinastia xinesa Tang (800 AC) utilitzava el gel com a aliment, al qual barrejaven amb fruites i nèctars. D’aquesta manera es va crear el gelat que després Marco Polo, va introduir a Itàlia voltant de l’any 1320. Més tard, es va començar a fer una barreja de llet, sucre, nata i algun estabilitzant. Aquesta barreja es congelava, agitant durant el procés per prevenir la formació de grans cristalls de gel. Més tard, el 1913, es va inventar la primera màquina contínua per elaborar gelats i des de llavors el món del gelat ha anat evolucionant tant que avui dia podem trobar de tot tipus: de crema, de gel, de llet o iogurt … Sabors clàssics de maduixa, llimona, xocolata, vainilla i no tan tradicionals, amb gust a salmó, pernil o formatge han transcendit les fronteres culinàries i la seva fama, també, però ara, gràcies a un nou estudi, s’ha descobert que el gelat no engreixa si l’ingereix de manera adequada i que els seus beneficis són massa com per rebutjar-los dels menjars quotidianes. S’ha comprovat que el gelat és una bona font de vitamines, minerals, carbohidrats, proteïnes, fibra i lípids que aporta una gran quantitat de nutrients i és part d’una alimentació correcta. Tot un plaer que, amb tants beneficis, no s’hauria de gaudir tan sols a l’estiu … I més si es tracta d’un gelat de xocolata … No creus?

A punt de començar les vacances, què millor que gaudir del nostre producte preferit a tot luxe? Cada vegada són més els hotels que han incorporat en les seves cartes la xocolata, igual que tenen les d’olis, tes, vins o aigües. I també són molts els que ofereixen la xocolateràpia en els seus spas i centres de tractament. Aquí van alguns suggeriments que són autèntics capritxos: – Etruscan Chocohotel es troba a Perugia, capital de la regió d’Ombria, al centre de la península itàlica. Perugia és famosa pels seus xocolates. A l’octubre, es celebra la fira anual Eurochocolate, on es presenten les novetats internacionals del sector. L’hotel és molt senzill, amb habitacions equipades amb el just, encara que en cap d’elles falten les xocolates de benvinguda. El punt fort és la seva botiga, on es pot comprar els seus famosos pralinés, tasses per xocolata calenta, cosmètics elaborats amb cacau i unes curioses caixes d’eines de xocolata. Al restaurant s’ofereix un chocomenú en què des dels entrants fins a les postres contenen xocolata. Web | www.chocohotel.it – The Xocolata Boutique Hotel de Bournemouth, un poble situat a la costa sud d’Anglaterra. Organitza caps de setmana temàtics per aprendre com fer bombons. Sota petició col·loquen a l’habitació una petita font de xocolata amb maduixes o núvols de sucre per als hostes més llaminers. Web | www.thechocolateboutiquehotel.con.uk – Hotel le Plaza. Aquest clàssic de Brussel · les, construït en ple centre de la ciutat el 1930, té un paquet anomenat Bojos per la Xocolata que inclou una nit en habitació Deluxe, bufet d’esmorzar, una capseta de pralinés, visita al Museu del Cacau i la Xocolata de la ciutat, kit de neteja de xocolata, una guia MP3 de Brussel·les per descarregar i una xocolata al restaurant L’Esterel. Web | www.leplaza-brussels.be – La Xocolata Spa de l’hotel Hershey. La carta de tractaments de la Xocolata Spa d’aquest establiment de Pensylvania (EUA), inclou banys, embolcalls i exfoliacions realitzades amb cacau. El seu tractament estrella és la Xocolata Fondue Wrap, un embolcall de fang i essència de cacau que nodreix la pell i té efectes relaxants, seguida per un tractament exfoliant, l’aplicació de la xocolata calenta en fondue i una dutxa Vichy. Web | www.chocolatespa.com – La font de xocolata del Bellagio, inclosa a la galeria comercial del lobby del Bellagio, un dels hotels més luxosos de Las Vegas. Resulta impossible no parar-se davant el seu aparador. Amb vuit metres d’alçada, els seus tres dolls de xocolata baixen les 24 hores del dia a 48 graus centígrads. Tota una obra d’enginyeria dissenyada per un artista de Mont-real anomenat Michel Mailot. Web | www.bellagio.com

Les nostres Catànies han estat presentades en el diari de més tirada a Taiwan, el “United Daily”. I és que allà on anem triomfem …

Molts segles abans que Cristòfor Colom portés la xocolata a Europa, l’any 600 abans de Crist els maies ja van establir les primeres plantacions de cacau a la zona de Yucatán. Mastegaven les llavors, el que els proveïa d’una gran energia. Els asteques van reprendre la tradició del cultiu. Amb el fruit de la planta, al qual anomenaven “cacahuatl”, preparaven una beguda anomenada “xocolatl” (Xoco:amarg i atl: aigua), bullint en aigua les llavors torrades i mòltes, i barrejant-les amb farina de blat de moro i espècies com canyella , vainilla o bitxo. És a dir, era un potatge amarg però extremadament energètic. El fruit del cacau era tant valuós entre els asteques que les seves llavors s’utilitzaven com a moneda de transacció i unitat de càlcul. Una llegenda asteca diu que les llavors de cacau van ser portades des del Paradís pel déu Quetzalcóatl, “la serp emplomallada”, qui va ensenyar el seu cultiu als homes. Per aquesta raó, la xocolata s’utilitzava en rituals i només era begut per la noblesa i les classes militars. Es considerava que subministrava una energia extraordinària, i fins se li atribuïen poders afrodisíacs. Tal és així, que segons va relatar el conqueridor Hernán Cortés després de conèixer la cort de Moctezuma a Mèxic, l’emperador asteca només prenia un potatge de xocolata aromatitzat amb vainilla i espècies, abans de lliurar-se al seu harem.

Per molt que pugui sorprendre, el vi i la xocolata són companys naturals. Tant si la xocolata té sabors complexos com notes simples, comunes o matisos similars, el seu maridatge segueix les mateixes pautes que hem de tenir en compte amb el maridatge del vi amb altres aliments. Per realitzar un maridatge de vi i xocolata hem d’escollir els productes per formar un bon conjunt. Podem provar maridatges diferents, però gairebé sempre es complirà que els sabors forts s’atreuen i exerceixen un cert equilibri i als productes amb notes suaus els passa el mateix. Hem de trobar un equilibri de recorregut entre ambdós. Per a això, s’ha d’examinar els atributs de la xocolata, i seguir els mateixos passos que en una degustació de xocolata clàssica. És a dir, anotar i definir l’aroma, l’espetec en trencar la tauleta, comprovar la brillantor i el llustre del producte. Un cop fet el tast de la xocolata, realitzarem un procés similar en el vi, remenant la copa per apreciar el color i viscositat del vi, apreciant notes i sabors. Llavors es pren una petita mossegada de la xocolata i es deixa assentada sobre la llengua. Quan només comenci a fondre, s’ha de beure de nou un glopet de vi. Tots dos s’uniran en un delicat maridatge. De la mateixa manera que es produeix en el tast de vi o de xocolata els sabors són alliberats per etapes. Els primers apunts haurien d’estar plens de l’acidesa de fruita (del raïm en el vi, i els grans de cacau en la xocolata). Els sabors que es revelen en l’etapa mitjana busquen una fase de dolçor i el final pot ser identificat per tanins i les notes comunes entre el vi i la xocolata. Els diferents maridatges poden encaminar entre bombons i xocolates lleugers amb vins lleugers, xocolates amb major percentatge de cacau amb vins amb cos. Per exemple en els maridatges per xocolata amb més cacau, agredolç i semidolç s’aconsella varietats com el Syrah, en els maridatges amb xocolates negres es recomana Cabernet Sauvignon o Pinot Noir i en els maridatges per xocolata amb llet és preferible el Merlot, Riesling o Sauvignon Blanc. Una altra de les recomanacions habituals a l’hora de maridar vi amb xocolata és fer un recorregut de la llum a la foscor en la sessió de degustació, començant amb la llet o bombons de cacau de percentatge inferiors i els seus vins corresponents.

Per què l’amor i xocolata es porten tan bé? … Serà que la xocolata ens posa més afectuosos? Sigui com sigui el que és cert és que moltes històries d’amor es creuen amb la xocolata en algun moment. El seu sabor, olor, textura i combinacions, provoca en tenir-lo a la boca una cosa meravellosa que en gairebé totes les persones deixa sortir un ¡mmmm!, de delícia. Però a més de ser molt saborós, la xocolata té atributs que el fan ser molt nutritiva i saludable, millora l’humor, promou la sensualitat i provoca una sensació deliciosa. Una de les raons per les quals ens agrada tant la xocolata és perquè, quan ens la comencem a menjar ens provoca un sentiment d’eufòria. El motiu és que la xocolata conté un producte fitoquímic anomenat feniletilamina. Aquesta substància pertany a un grup de productes químics conegut com endorfines, que produeixen un efecte estimulant en el cervell. Quan es barregen amb el flux sanguini, aquestes endorfines aixequen l’ànim. Produeixen una energia positiva i uns sentiments que van des de la felicitat a l’eufòria. Un estudi de psicoanalistes de Nova York, van tractar a un grup de dones “addictes a l’amor”. Aquests metges van descobrir que les dones produïen grans quantitats de feniletilamina al cervell. És curiós però menjar xocolata pot produir el mateix sentiment de plaer. Això provoca molts comentaris populars segons els quals la xocolata és millor, fins i tot, que el sexe. Quan ens enamorem el cervell allibera endorfines. Els científics han descobert que la xocolata conté algun d’aquests productes. Per tant, no és estrany que la xocolata es relacioni amb l’amor i l’estreta amistat. Així doncs, que millor que menjar xocolata per sentir-se igual de feliç que un enamorat.

Somnolència, irritabilitat, cansament i apatia són alguns dels petits trastorns passatgers associats amb l’astènia primaveral, una afecció que de vegades passa desapercebuda però que provoca una de cada deu consultes en els centres d’atenció primària. Cada vegada són més els metges de família que insisteixen en la necessitat de diagnosticar la patologia i recomana el consum de xocolata i fruits secs com armes principals contra aquesta ‘depressió primaveral’. La incidència actual de l’astènia primaveral en la societat és bastant freqüent. Aproximadament una de cada deu persones pateix aquesta afecció. Principalment es dóna entre les dones però la causa es desconeix. El que sí se sap és el que passa en el cos quan es produeix. Els efectes d’aquesta patologia es reconeixen fonamentalment pel cansament per realitzar les activitats normals de la vida quotidiana. Tristesa sense motiu aparent, el desig sexual també disminueix, falta de gana però, sobretot, la manca de força i un extremat esgotament. Amb l’astènia, les betaendorfines, que ens produeixen un estat agradable i regulen l’estat de benestar o malestar de l’organisme, disminueixen, i d’aquí el cansament i esgotament. Per això el tractament recomana la ingesta de xocolata i fruits secs. Dos ingredients rics en energia i saborosos en gust que procuren aquest augment i que combinen a la perfecció en les nostres Catànies. Si a més, bevem dos litres d’aigua al dia, fem exercici físic i vam dormir les hores necessàries, sens dubte gaudirem de la primavera amb totes les nostres forces.

La mona de Pasqua és un aliment típic d’algunes regions que consisteix en una coca que es menja a la Pasqua com a símbol del final de la Quaresma i les seves abstinències. El nom prové de la munna, terme àrab que significa «provisió de la boca» i que els moriscos feien com a regal als seus senyors. El poble que més fama té en la fabricació d’aquest producte alimentari és el d ‘Alberic, a la província de València, encara que també pot trobar pels pobles propers on es consumeix durant tot l’any. No obstant això, en la major part de les comunitats que estan acostumades a aquesta tradició, el seu consum està restringit a la Pasqua. Tradicionalment el padrí regala la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua després de missa i l’endemà, el Dilluns de Pasqua és habitual reunir-se dues o tres famílies o un grup d’amics per gaudir de la mona al camp. D’aquest costum neix “el dia de la mona”. La mona ha anat evolucionant al llarg del temps. Avui en dia conviuen diferents tipus de mones. La més antiga és com la tradicional valenciana, una pasta elaborada amb la mateixa massa que el “panquemado” que porta un o més ous amb la closca pintada. Una altra mona tradicional manté els ous cuits, que es solen pintar de colors, però la base es fa de bescuit i s’emplena de crema i de xocolata o melmelada, es cobreix de crema catalana cremada en la superfície horitzontal i d’ametlles en els costats. Amb el temps la decoració ha anat prenent més rellevància i avui dia no hi ha mona que no vesteixi amb plomes de colors, de pollets i de pastilles de xocolata cobertes de glacé de colors … Però sobretot, el que poc a poc s’ha anat substituint han estat els ous de gallina per ous de xocolata. Actualment, en moltes ocasions aquests adorns de xocolata són la peça principal de la mona i, els dies previs a la Pasqua podem trobar autèntiques obres d’art fetes per mestres pastissers. A partir de la setmana del 19 de març tindrem exposades a les nostres antigues instal·lacions (c / oviedo, 9 a Vilafranca del Penedès) les diferents mones de xocolata per sol · licitar per encàrrec.

Els dies 14 i 15 de març, el eShow, l’esdeveniment internacional sobre negocis d’Internet a què acudeixen més de 12.000 persones i que té també seu a Sao Paulo, Lisboa, Istambul i Madrid es celebra al recinte firal de Fira de Barcelona. Territorio creativo, la prestigiosa agència consultora de Social Media Marketing aprofitarà l’esdeveniment per realitzar una sèrie de ponències sota l’etiqueta #tctalks amb personalitats rellevants en el Social Media. Les catànies, que sempre procurem estar al dia en tot el relacionat al 2.0, també hem estat convidades com col·laboradores. D’aquesta manera, en el break de eshow, tots els que passin per l’estand de Territorio Creativo podran gaudir gratis de les @catànies i un @cafenovell i opinar d’aquest moment amb el hashtag: #chocoandcoffee.