Origen de la xocolata

Fa més de 2000 anys, la civilització maia va iniciar el cultiu de l’arbre del cacau, gràcies a les seves qualitats nutritives. Posteriorment, la cultura asteca va ser la continuadora d’aquesta tradició. Per a ells el cacau era un regal dels déus, rebut a través de Quetzalcóatl, el seu déu de la cultura i jardiner del paradís. Quan Hernán Cortés va aparèixer a les costes del seu Imperi van pensar que era la reencarnació de Quetzalcóatl i el van rebre com una divinitat. Li van oferir “l’aliment dels déus” i Hernán Cortés es va adonar del valor nutritiu i tonificant d’aquesta beguda, ja que els seus soldats podien aguantar tot el trajecte diari sense prendre cap altre aliment.
Sembla ser que el cacau va arribar a Espanya a través d’alguns monjos que viatjaven amb les expedicions d’aquest conquistador. No obstant això, es va haver d’esperar gairebé un segle perquè s’adaptés al paladar europeu, endulzándolo amb mel o sucre. A partir de llavors, la xocolata va començar a collir èxit. L’església va considerar que el seu consum no trencava el dejuni i es va adoptar com la beguda oficial dels reis. Així es va estendre per tot Europa i es van començar a obrir elegants salons on se servia xocolata líquid com un signe de distinció. A finals del S. XVIII la xocolata es comença a preparar amb llet i sucre, i les dames franceses posen de moda els “bon bon”, trossets de xocolata per degustar a qualsevol hora.

Desemboliquem els secrets de la xocolata

Secrets de la xocolata

La xocolata és un aliment molt calòric i el seu consum ha de ser limitat, però si s’ingereix en quantitats moderades no és, en cap cas, el responsable de l’augment de pes.
Segons estudis realitzats al respecte, es pot dir que la xocolata produeix menys càries que altres aliments com el plàtan o el sucre.
En disposar de propietats antioxidants, evita l’oxidació del colesterol i ajuda a la prevenció de trastorns cardiovasculars.
L’àcid esteàric, present en la xocolata, és un àcid gras saturat d’efecte neutre que no augmenta el nivell de colesterol a la sang i que, a més, pel seu contingut en fitosterols fa que sigui una substància amb cert efecte hipocolesterolémico.
Els experts en nutrició consideren que el consum de cacau, en les seves diverses varietats, és recomanable dins d’una dieta equilibrada i en quantitats moderades per a totes les edats.
No hi ha proves evidents de que la xocolata sigui causant directe de l’acne. El responsable de l’aparició de grans no és la xocolata, sinó els canvis hormonals que s’experimenten durant l’adolescència.
No existeixen estudis que confirmen que la xocolata tingui efectes fisiològics que provoquin un consum compulsiu. El que ofereix la xocolata són unes qualitats organolèptiques excepcionals que provoquen una experiència adónica digna de repetir.
La xocolata conté vitamines com la tiamina i àcid fòlic, tots dos indispensables per a la correcta regulació del metabolisme.
A causa del seu contingut en hidrats de carboni, greixos i proteïnes, és ideal com a complement per a esportistes i persones en general amb un consum elevat d’energia.