El fruit de l’ametller o ametlla té un origen molt antic. Va ser utilitzat ja en l’antiga Mesopotàmia com oli corporal, condicionador de cabell i perfum. L’ametller té l’origen en les regions muntanyoses d’Àsia Central. L’any 2500 A.C. ja es conreaven ametlles a Grècia i s’han trobat llavors a Creta. La seva difusió es va veure afavorida pel fet que la llavor és alhora la unitat de propagació i la part comestible. A Espanya es cultiva des de fa més de 2000 anys. Es creu que va ser introduït pels fenicis i posteriorment propagat pels romans. El seu cultiu es va establir al principi en les zones costaneres, per després estendre cap a l’interior i fins i tot a les zones del nord, encara que allà el clima no li és molt favorable. En l’actualitat, el nostre país és el principal productor per sota dels Estats Units. L’ametller és un arbre fruiter caducifoli de gran envergadura (Pot arribar als 10 metres), es tracta d’una espècie molt rústica que sobreviu en condicions molt complicades, és molt tolerant a la sequera però no tant al fred. La floració té lloc al març, però el fruit té un període de maduració de 9 mesos. Podem classificar les ametlles per la duresa de la seva closca en dos tipus: de closca tova, cultivades principalment a Califòrnia, i de pela dura com la Marcona o Desmai, de cultiu Espanyol. Però de totes les classes d’ametlla, la més apreciada és la Marcona. Aquesta varietat, que requereix un clima i unes cures molt específics, ofereix com a contrapartida un sabor incomparable. Les Marcona estan considerades com la millor varietat d’ametlla. Úniques pel seu sabor i qualitat, la varietat Marcona gaudeix d’un reconeixement especial entre els experts. Ametlla típicamante mediterrània, és la base de les nostres catànies. A més d’oferir un sabor i una textura únics, les ametlles marcones són riques en tots els principis nutritius: – Proteïnes: de fàcil assimilació i completes pel que fa a aminácidos essencials. – Greixos: Predominen els àcids grassos monoinsaturats i els poliinsaturats, entre els quals destaca el linoleic, que exerceix importants funcions en el sistema nerviós. – Hidrats de carboni. – Vitamines: Riques en vitamines B1, B6 i sobretot, en vitamina E. – Minerals: Un dels aliments més rics en calci (superant a la llet) i en fòsfor. Contenen també magnesi, potassi i ferro. El que més crida l’atenció és el seu equilibri en les proporcions d’aquests minerals. – Oligoelements: Són molt riques en zinc, coure i manganès. Amb totes aquestes propietats, l’ametlla Marcona està molt indicades per reduir el colesterol, afeccions del sistema nerviós, estrès, depressió, fatiga intel · lectual o física, afeccions cardíaques i arteriosclerosi, afeciones òssies (alcalina), diabetis, embaràs i lactància.

Si parlem de xocolata i carnaval, parlem de la Gianduja. Consisteix en un bombó de xocolata que conté un 30% de pasta d’avellana que, segons la llegenda, es va presentar al carnaval de 1865 com el primer bombó farcit. Pren el seu nom d’un personatge de titella i carnestoltes que representa el piemontès arquetípic, regió italiana en què els dolços d’avellana són comuns. En realitat, la seva creació s’atribueix als pastissers turineses que van substituir part del cacau per la pasta d’avellana a causa del bloqueig econòmic ordenat per Napoleó als productes de manufactura britànica, i que havia provocat una gran escassetat de cacau en el Regne de Cerdanya i Còrsega. Dins de les especialitats Cudié, la Gianduja la podem trobar en els bombons delicatessen. Un variat assortiment de bombons de xocolata artesans elaborats amb ingredients de primera qualitat: gianduja, praliné de coco, trufa de taronja, xocolata negra, xocolata amb llet … que es poden adquirir còmodament des de casa a Cudieshop.com

La xocolata, un producte que en principi era el delit de nens i no tan nens, actualment s’ha convertit en tot un art on disseny, innovació i sabor combinen a la perfecció. Creacions artístiques que tenen el cacau com a matèria primera es converteixen en autèntiques obres d’art en totes les seves possibles vessants. Escultures, quadres, figures i fins i tot joies que poden lluir-se durant diverses hores, es converteixen en un art perible que conquista tots els sentits. Joc i provocació en què pastisser es converteix en artista. I és que la màgia i l’encant no només es troba en la peça artística obtinguda, sinó en el transcurs que va del pensament de l’obra a la seva transformació. En definitiva obres de xocolata ideades com genuïnes escultures i concebudes per a un gaudi dels sentits i l’últim fi és ser consumides no només a través del gust i l’olfacte sinó de la vista aconseguint una experiència integral des del punt de vista sensorial. http://www.foodisart.co.uk/FOOD_IS_ART/HOME.html http://www.escriba.es/

El tast o degustació de qualsevol producte, consisteix a apreciar les propietats dels ingredients que podem percebre amb els sentits, el que es coneix com a característiques organolèptiques. En el cas de la xocolata, en principi, s’hauria de començar per l’anomenat xocolata negra, és a dir aquell que conté un cinquanta per cent o més de cacau. Aquesta circumstància es deu al fet que si volem fer un tast de xocolata correcta, la quantitat de cacau en la tauleta ha de ser suficient perquè el nostre paladar percebi les seves característiques, tenint en compte que en la fabricació s’incorpora normalment mantega de cacau, sucre, vainilla, lecitina, etc … Les altres varietats com la xocolata amb llet, en què el contingut en cacau no sol arribar al trenta per cent o l’anomenat xocolata blanca, que consisteix en el llard del cacau, no es consideren adequades per procedir al tast. Abans de començar el tast, cal tenir en compte algunes normes bàsiques que ens ajudaran: – Les xocolates a degustar es recomanen provar en ordre de menor a major quantitat de cacau, perquè a l’hora de la percepció de sabors el paladar no estigui saturat si comencem amb els de major intensitat. – És aconsellable no obrir la xocolata fins a moments abans del seu tast, evitarem així que els seus aromes es perdin o dilueixin o per contra, que es pugui la xocolata impregnar amb altres olors propers. – Es recomana disposar d’una ampolla d’aigua mineral i si és possible de pa torrat o de trossos de poma amb la finalitat de netejar les papil·les gustatives de la llengua després de cada tast i així deixar disposades per a la següent tast. El tast de xocolata es divideix en quatre parts: 1r SENSACIONS VISUALS Observem detingudament l’aspecte general de la tauleta, si és brillant o mat. Mirem si la seva superfície es presenta llisa o apareixen rugositats o granulats. En la forma del modelat comprovar si aquest és de forma quadrada (anomenat en finestra), o bé rectangular o d’una altra forma geomètrica o un altre tipus de gravats. També cal tenir en compte, els possibles defectes que tingués, com és el cas de ratlles, estries o motes de color blanc, produïdes per una mala conservació que provoca que la mantega aflori i deixi aquestes marques característiques conegudes amb el nom de ‘fat bloom ‘. 2n sensacions olfactives Es té en compte l’olfacció directa, en apropar-nos la pastilla al nas i inspirar per reconèixer què olors desprèn. Després, quan tenim la xocolata a la boca i s’està fonent, algunes molècules més volàtils ascendeixen fins al centre olfactiu del cervell a través del conducte nasofaringi: és el que es coneix com a via retronasal i ens pot aportar en aquest cas informació complementària. És important destacar si percebem males olors, el que ens donarà pistes sobre aspectes de conservació, temperatura, humitat, etc. 3r SENSACIONS AUDITIVES En aquest apartat l’oïda juga un paper dominant. En mossegar un fragment, l’espetec o soroll que es produeix ens donarà informació sobre l’estat de la xocolata, si és més viu o més esmorteït. També a l’interior de la boca, al moure amb les dents, podrem percebre alguns sorolls específics com cruixir, etc. 4t Sensacions gustatives En aquest apartat, és on la llengua ha de treballar per percebre els sabors (àcid, amarg, dolç, salat, picant). Per això és important després de trencar amb les dents, situar-lo en la punta de la llengua i aixafar-lo en la part posterior de les dents superiors, o cap a la part davantera del paladar. D’aquesta manera, la xocolata comença a fondre i fa que les papil·les comencin a reconèixer sensacions. Es pot, quan la xocolata està bastant fos, repartir per la llengua per ajudar novament a les papil·les a reconèixer sabors. La llengua fa també un treball tàctil, ja que podrà percebre si la xocolata és més o menys enganxosa, el temps que triga a fondre, la astringència (sensació rasposa en la llengua), etc. Així anirem aconseguint la informació que ens ajudarà a elaborar unes notes de tast com són la permanència en boca de determinats sabors, especialment l’amarg, l’equilibri que hi ha entre ells, el gust final o postgust i les notes de sabors que poguéssim identificar com ara de fruita, fruits secs, cafè, lactis, etc. Amb aquests quatre pas i amb la pràctica, la comparació, la continuïtat i la paciència (a més de ganes o interès), en poc temps us podreu convertir en uns autèntics tastadors de xocolata.

Encara que sabem que l’important en Nadal és retrobar-se amb els éssers estimats, regalar segueix sent una manera de demostrar afecte. Ara bé, en aquestes festes els obsequis es multipliquen i comprar-los, més que un plaer, es pot transformar en una veritable tortura. La premissa bàsica de les compres nadalenques abans de sortir de shopping és confeccionar una llista de possibles regals i alternatives, considerant a cada un dels destinataris amb l’objectiu de no perdre entre les infinites opcions i no aclaparar amb una tasca que, en principi, hauria de ser una expressió d’afecte. El llistat pot ser realitzat considerant els següents consells: – Intenta aplicar la teva originalitat en els regals. No compris el típic, el primer que se’t passi. En altres paraules, no triïs el regal fàcil. – Medita sobre els hobbies del obsequiat/a, sobre el que li cal, sobre el que no necessita però prefereix, sobre els seus gustos a l’hora de vestir-se, de decorar la casa, de llegir un llibre, de practicar un esport, de escoltar música o de triar una pel·lícula. Si no saps o no pots decidir, esbrina a través de familiars i amics de la persona obsequiada sobre les seves preferències i necessitats. – Lamentablement, la butxaca té un límit, és a dir, el preu importa. Intenta fer una combinació perfecta entre afecte i preu. – Fixa’t en l’embolcall. En alguns locals emboliquen els seus productes de manera que l’obsequi guanya importància. – Utilitza Internet. Les botigues online s’han convertit en un dels llocs més increïbles per donar idees. Però has de buscar bé. Inspira’t i agafa’t el teu temps per visitar-les. – Les nostres cases estan plenes de massa objectes. Una bona idea és els que es denomina en el món anglosaxó un “servei de benvinguda”. Especialment indicats per a persones afectades per l’estrès, les tensions sentimentals, etc. Exemple d’aquests regals són un massatge, unes hores de cangur, un dia en un spa, una escapada de cap de setmana i, com no, una caixa de bombons …

Aprofitant les festes nadalenques, és un bon moment per cuinar amb els més petits de la casa. Tant per a ells com per als pares, oncles o avis pot ser tot un plaer. Triar la recepta, reunir els ingredients i tot el material que necessitaran, és una cosa que a més de divertir, és una forma exquisida d’educar. Les galetes que us proposem preparar aquí poden ser una gran alternativa per al berenar, per esmorzar, postres i fins i tot per a aquestes festes. Si el teu fill encara no les ha provat, segur que li encantaran. A més, us podeu divertir molt, posant les minicatànies en cadascuna de les galetes. Som-hi! ingredients: – 2 tasses de farina de blat – 1 ou – 60 gr de mantega – ½ tassa de sucre morè – ½ tassa de sucre blanc – 1 culleradeta de sal – ½ sobre de llevat – 1 cullerada d’essència de vainilla – 1 tassa de minicatànies – Nous o avellanes picades (opcional) Passos a seguir: 1 – En un bol, batre els dos sucres amb la mantega. Si podeu utilitzar una batedora, millor. La barreja ha de quedar perfectament integrada i amb una consistència esponjosa. Afegir l’ou i tornar a batre. 2 – Quan estigui tot molt ben barrejat, afegir la farina, la sal, el llevat, l’essència de vainilla i, amb l’ajuda d’una cullera de fusta, barrejar tot fins que la barreja quedi uniforme. 3 – Quan la barreja quedi al punt de poder agafar amb les mans, donar forma a les galetes. Primer es fa una boleta i després la aixafes. 4 – Disposar les galetes per una font untada amb mantega i farina (per evitar que s’enganxin), i anar incrustant les minicatànies en cadascuna de les galetes. Les galetes han d’estar distanciades ja que creixeran durant la cocció. 5 – Portar les galetes al forn, preescalfat a 180 º C, durant uns 15 minuts, aproximadament. Quan notis que les seves vores estan torrades, retirar-les del forn i deixa-les refredar.

De segur que més d’una pel·lícula ens ha fet deixar de banda les crispetes i ens ha fet decantar per una temptadora peça de xocolata. I és que de xocolata en va ple el cinema. Com no hi pot fer acte de presència una substància tan deliciosa, que desperta tanta passió i que dóna tant de joc a la sensualitat i a la imaginació? Des de comèdies musicals fins a drames, hi ha pel·lícules en què la xocolata hi és ben present i en d’altres si més no hi fa una contribució metafòrica. Sens dubte les pel·lícules més arravatadament xocolateres són el musical “Willy Wonka i la fàbrica de xocolata” (Gene Wilder,1971) i l’espectacular “Charlie i la fàbrica de xocolata” (Tim Burton, 2005), totes dues basades en el llibre homònim de l’escriptor gal·lès Roald Dahl. En aquesta imaginativa història en què es premia la bondat del nen Charlie, ens submergim en rius de xocolata i llaminadures, guiats per l’inefable senyor Wonka. Però no tots els directors de fàbriques de xocolata cinematogràfiques tenen tan bones intencions com en Willy Wonka; si no, penseu en les sospitoses tasses de xocolata que serveix Isabelle Huppert a “Merci pour le chocolat” (Claude Chabrol, 2000). També n’hi ha de menys intrigants i força més tendres, com el tímid fabricant de xocolata enamorat d’una mestra xocolatera a “Les émotifs anonymes” (Jean Pierre-Améris, 2010), traduïda al castellà per “Tímidos anónimos”, una comèdia romàntica encara en cartellera. És clar que les més deliciosament sensuals són aquelles en què l’art de cuinar n’és el principal protagonista. A “Chocolat” (Lasse Halström, 2000) assistim al despertar de tot un poble gràcies al descobriment del plaer a través de les receptes de xocolata que Vianne Rocher (Juliette Binoche) prescriu a la seva bomboneria. I a la mexicana “Como agua para chocolate”(Alfonso Arau, 1992), basada en una novel·la de Laura Esquivel, també hi descobrim el poder alliberador de l’art, de l’art culinari per ser més precisos. La llista encara és més llarga, però en algunes, no ens deixem enganyar, de xocolata de veritat n’hi trobarem més aviat poca, si de cas serveix per crear un títol suggerent (Fresa y chocolate, 1993). Ah! I no ens oblidem de la famosa frase xocolatera de Forrest Gump: “My mama always said: ‘life is like a box of chocolates, you never know what you’re gonna get’. La meva mare sempre deia: “La vida és com una capsa de bombons, mai no sabem el que ens tocarà”.

Bombons Cudié és una empresa de caràcter familiar que ha sabut combinar al llarg del temps tradició i innovació. 
Aquest esperit emprenedor és el que l’ha permès estar al dia en tot moment. Actualment Cudié col·labora activament amb diferents organitzacions i esdeveniments solidaris, i s’implica en les problemàtiques d’avui en dia. Col·laboració amb la Fundació Vida i Esperança. Té l’objectiu de realitzar diferents actuacions i programes de caràcter social i econòmic per el desenvolupament de la societat dominicana. Cudié participa solidàriament en aquest esforç humà per la millora de les condicions materials, sanitaris i culturals que facilitin el desenvolupament equilibrat de la comunitat. 
www.vidayesperanza.com Cudié a la Marató de TV3. La Marató de TV3 és un gran esdeveniment mediàtic que compte amb l’impuls de TVC i la Fundació La Marató de TV3. Té com a objectiu obtindre recursos econòmics per a la investigació científica sobre malalties que, ara per ara, no tenen curació definitiva. Per portar a terme tota aquesta mobilització, moltes entitats i empreses participen en l’esdeveniment, entre les quals, des de fa 5 anys, es troba Bombons Cudié.
www.fundaciomaratotv3.cat Sopars Solidaris. Una altra via d’actuació per part de Bombons Cudié en projectes solidaris, consisteix en la participació en actes concrets que se celebren al llarg de l’any per recaptar fons per un objectiu puntual. 
Exemples: – “1r Sopar solidari Vallformosa” va recaptar 20.000€ per l’Institut Català d’Oncologia. – “La Nit de la Vegueria” reclama la voluntat del poble penedesenc a constituir-se en Vegueria pròpia en la nova ordenació territorial del país. Enlairats amb Elis-elis. “Elis-elis Globus”, la primera empresa de globus aerostàtics del Penedès, proposa vols solidaris. Aquesta iniciativa compta amb el suport de l’ajuntament de Vilafranca del Penedès i d’empreses patrocinadores com Bombons Cudié. Així, amb els passejos i activitats de vol en globus, es dedicarà part dels ingressos a entitats sense ànim de lucre de la comarca, una diferent cada tres mesos.

Dels Estats Units ens arriba el Halloween, una festa plena d’éssers terrorífics i de carabasses buides en forma de cap, que té molt de ganxo gràcies al cinema i a la televisió. Els orígens d’aquesta festivitat es remunten al Samhain, la festa del final de l’estiu i de les collites, que celebraven els celtes. Es creia que en aquests dies la línia que separava el món dels vius i el món dels esperits s’estrenyia i es feien molts rituals per a acollir els esperits bons i allunyar els malignes. Més endavant, i malgrat que l’Església catòlica la va convertir en una festivitat cristiana, els irlandesos que van emigrar als Estats Units van difondre alguns dels rituals dels seus ancestres i van començar a celebrar el que actualment es coneix com a Halloween. Les disfresses i màscares que servien per foragitar els mals esperits s’han convertit ara en festes de disfresses en les quals només trobarem fantasmes, bruixes, dràcules i tota mena d’éssers espantosos. I, és clar, com en tota bona festa no hi pot faltar alguna mena de vianda, i si és dolça i aterridora molt millor. La xocolata ens dóna moltes possibilitats. Amb xocolata blanca podem fer deliciosos fantasmets, esborronadors dits ensangonats amb una ametlla pelada com a ungla o ulls que després acabarem de decorar amb colorant vegetal comestible. Amb xocolata negra, es poden fer barrets de bruixa o esfereïdores tombes de xocolata per llepar-nos als dits. Una idea fàcil i original de fer és decorar les catànies o els bombons en forma de fantasma. Aquí us deixem la recepta: Ingredients: . Catànies o bombons . Pasta brisa Procediment: 1) Estireu la pasta brisa amb el corró i talleu-la en forma de cercle de 8 cm de diàmetre. 2) De la meitat del cercle cap avall feu-hi tres foradets, que seran els ulls i la boca. 3) Cobriu la catània o el bombó amb la massa i feu-hi plecs amb suaus pessics. Si en voleu saber més podeu llegir