Origen de la xocolata

Fa més de 2000 anys, la civilització maia va iniciar el cultiu de l’arbre del cacau, gràcies a les seves qualitats nutritives. Posteriorment, la cultura asteca va ser la continuadora d’aquesta tradició. Per a ells, el cacau era un regal dels Déus, rebut a través de Quetzalcoatl, el seu Déu de la cultura i jardiner del paradís. Quan Hernán Cortés va aparèixer a les costes del seu Imperi pensaren que era la reencarnació de Quetzalcoatl i el van rebre com una divinitat. Li van oferir “l’aliment dels déus” i Hernán Cortés es va adonar del valor nutritiu i tonificant d’aquesta beguda, que permetia tenir els seus soldats tot el dia de marxa sense cap aliment més.

Sembla ser que el cacau va arribar a Espanya a través d’alguns monjos que viatjaven amb les expedicions d’aquest conquistador. No obstant això, es va haver d’esperar quasi un segle per a que s’adaptés al paladar europeu, endolcint-lo amb mel o amb sucre. A partir de llavors, la xocolata va començar a guanyar èxit. L’església va considerar que el seu consum no trencava el dejuni i es va adoptar com la beguda oficial dels reis. Així es va estendre per tota Europa i es van començar a obrir elegants salons on se servia xocolata líquida com un signe de distinció. A finals del S XVIII la xocolata es comença a preparar amb llet i sucre, i les dames franceses posen de moda els “bon bon”, trossets de xocolata per a degustar a qualsevol hora.