Encara que el xocolata existeix des de fa molt de temps a la nostra societat, el sabor i la textura ha anat canviant al llarg de la història. Actualment dins de la cuina podem trobar les següents variants: – Xocolata en pols: S’obté de barrejar cacau en pols, farines i sucre. És un cacau soluble que s’utilitza per a begudes però no per rebosteria. – Xocolata en cobertura: Conté un mínim de 30% de mantega de cacau i un 55% de cobertura negra. La seva utilitat en rebosteria a important, ja que s’utilitza per a l’elaboració de mousse, farcits i bombons. – Xocolata amarg: El seu sabor tan amarg és perquè conté com a mínim 60% de cacau i molt poc sucre Frecuentament es fa servir com a base per a postres, pastissos i galetes. – Xocolata amb llet: Es compon d’un 14% de matèria greix sec procedent de la llet, 55% de sacarosa i 25% de cacau. No és apte per a rebosteria. – Xocolata amb avellanes o ametlles: Té un 20% de fruita seca, sucre, llet sencera o en pols, pasta de cacau, mantega de cacau, lactosa, aromes, lecitina de soja i 32% de cacau. El seu ús és de consum tal qual, ja que no serveix per a rebosteria. – Xocolata blanca: Té un 14% de llet, 20% de mantega de cacau, 55% de sucre i vainilla. Fabricat sense colorants, deu el seu color de la falta de cacau encara que porti mantega de cacau. – Xocolata fondant: Conté un 40% de mantega de cacau i 40% de pasta de cacau. La seva utilitat en rebosteria és la de donar un bany exterior a pastissos, bombons i pastissos. Com veieu, la xocolata es pot presentar de mil maneres, però sens dubte la forma més important i estesa de presentar comercialment és a través dels bombons. I és que a diferència d’altres presentacions, els bombons estan associats a comportaments de gratitud, regal, de reconeixement a les relacions socials i fins i tot d’autosatisfacció. Exemple d’això el trobem en les Catànies …. Sens dubte, la nostra creació estrella que constitueix una gran carta de presentació.